Si estem aquí, si vivim, és perquè hem sobreviscut com espècie a l’evolució, ens hem adaptat evolutivament.

Com a éssers humans, biològicament, el nostre objectiu és sobreviure i tenir fills. Tots els òrgans del cos (inclòs el cervell) han estat modelats per la selecció natural, per contribuir a l’èxit reproductiu de l’individu.

La supervivència, ja sigui com adaptació al medi extern o com equilibri del medi intern (homeòstasis) és un assumpte molt seriós i la naturalesa l’ha posat en mans d’uns automatismes que són gestionats des de l’inconscient. El nostre cervell arcaic, el cervell més antic evolutivament, és el que dirigeix les nostres reaccions, especialment quan percep que estem davant d’un perill important que pugui posar en risc la nostra supervivència.

L’inconscient reacciona biològicament gràcies als programes evolutius que ens han permès sobreviure sense consciencia. Per exemple, un ser unicel·lular com el parameci, té uns cilis amb els que percep immediatament un ambient favorable o desfavorable i s’allunya immediatament dels contactes que “interpreta” com perillosos i s’apropa  als favorables. Malgrat que el parameci no té ni sistema nerviós ni cervell, el seu comportament expressa el desig inconscient de mantenir-se viu.

Només una petita part de l’estructura cerebral (el 5%) s’ocupa del conscient après. La resta, el 95%, o sigui, quasi tot el cervell, pertany a l’inconscient. És l’inconscient l’encarregat de gravar tot el que pot ser perillós per evitar-ho en un futur i el que dirigeix totes les nostres funcions per poder sobreviure.

La ment subconscient processa 20 Mbits d’estímuls per segon. La conscient només 40 bits d’estimuls per segon. Si una pilota us ve a tota velocitat cap  als vostres ulls, endevineu quin sistema utilitzareu!

El subconscient és un dels processadors més ràpids; examina amb deteniment el món i els senyals interns, i reacciona de manera immediata seleccionant un comportament prèviament adquirit, sense que s’assabenti la ment conscient.

Anem caminant per la muntanya i de sobte veiem alguna cosa que ens sembla serpentejar per terra. Ràpidament farem un salt per protegir-nos. Només després mirarem per analitzar si era una serp, un bastó o unes fulles… Si la nostra supervivència depengués del nostre conscient, com espècie no existiríem.

Una de les funcions del nostre inconscient és GRAVAR tot allò que hem experimentat com a perillós per reconèixer-ho en un futur. I sempre un episodi traumàtic o perillós el vivim amb una emoció associada (bàsicament la por) i amb una química interna (adrenalina, cortisol).

O sigui que, de la mateixa manera que tenim un sistema immunitari que reconeix patògens perillosos i genera anticossos per quan puguin tornar a aparèixer, el nostre inconscient té una memòria que grava les situacions de risc i les recorda per poder actuar ràpidament cas que en un futur es tornin a presentar.

Per exemple, imagineu que esteu passejant per un barri no massa recomanable i que decidiu agafar una drecera per un carrer estret i fosc.  A mig carrer sou colpejats i atracats de manera violenta per uns desconeguts. Caieu a terra i en aquests moments, en plena pujada d’adrenalina per la por, gravareu tots els detalls possibles a una gran velocitat: l’olor del terra humit, el soroll d’una moto que passa pel carrer del costat, una bústia de correus que veieu quan caieu, etc…

En un futur segur que tindreu por  als carrers foscos i estrets perquè és un record conscient associat al perill. Aquesta és una informació important i útil. Però existeixen altres records gravats i associats inconscientment amb càrrega de perill. I no sabreu perquè us poseu nerviosos cada cop que deixeu una carta en una bústia, o quan envieu un correu, o quan sentiu una moto o quan oloreu a terra humida.

Aquestes memòries associades inconscientment poden generar-nos:

• Reaccions i conductes exagerades, impulsives
• Símptomes com al·lèrgies ( terra humida, pol·len , etc..…)
• Repetir paraules escoltades o dites en el moment del shock
• Negació total cap a alguna cosa en particular . O bé el contrari.
• Conductes en relació al shock . Si identifiquem l’alcohol com a agressor ( els lladres anaven beguts) podem declarar-nos abstemis,… o fer-nos de la lliga anti-alcohol.

Tot el que vivim es grava en el nostre cos. Però son les experiències traumàtiques explosives o bé les tensions mínimes però repetitives les que poden generar símptomes i malalties.

Totes les experiències ens generen unes emocions i poden ser :

• Positives: les gravem i les utilitzarem com a recursos en un futur
• Neutres: no es graven
• Negatives: les gravem inconscientment en mode “perill”. Es codifiquen neurològicament i queden latents, podent provocar una malaltia o símptoma.

He vist en molts pacients com, el fet de tocar un òrgan o un múscul,  pot generar una emoció inesperada, de vegades quasi de manera immediata. Això corrobora que hem de sortir de concebre el cos com un engranatge que, en cas de presentar dolor o símptomes, l’hem de reajustar com quan portem el cotxe al mecànic. El cos no és un mecano. És un llibre on està registrat tot el nostre historial …

El cos té memòria. No parlo de  la memòria episòdica regulada per l’hipocamp ni de la procedimental, regulada pel cerebel, és una memòria inconscient que segurament es guarda en les sinapsis o en les mateixes neurones i que, en algunes situacions, s’activa generant canvis físics i emocionals.

Al Centre Cos tenim molt present aquesta relació i entenem l’osteopatia i la PNS com una manera de connectar amb aquesta memòria.

Molts bloquejos corporals tenen una relació psicosomàtica amb una situació antiga no gestionada correctament. I hem vist que la curació mes ràpida és la que uneix la correcció del bloqueig corporal amb la presa de consciencia i l’expressió de l’emoció associada  al record traumàtic .