PRINCIPIS TERAPÈUTICS

Des del meu primer pacient, el 1990, fins ara, la meva manera d’enfocar el tractament ha anat evolucionant. I és gràcies als mateixos pacients i evidentment a les moltes formacions a les que he assistit i encara assisteixo que actualment intento treballar  sota aquests principis:

  • Buscar què hi ha darrere dels efectes, del símptoma. Anar a les causes. Per fer això cal treballar amb les relacions. No preocupar-se tant de les parts aïllades sinó veure les relacions del sistema. Si et fa mal l’espatlla esquerra  pot ser, per exemple, que prèviament vas tenir una restricció de moviment  al fetge  i això es reflecteix a  l’espatlla (reflexe víscero-somàtic). En aquest cas haurem d’ajustar el fetge. Si només tractem l’espatlla poden passar tres coses: o no obtindrem cap resultat, o només hi haurà una millora transitòria o fins i tot podem augmentar el dolor.
  • El cos té MEMÒRIA de tot el que hem patit. El nostre cervell registra tot el que, al llarg de la nostra vida, ha pogut ser  (real o imaginari) un perill potencial per la nostra salut i supervivència i tot queda inscrit en nosaltres, en el nostre inconscient i en el nostre cos. Des de problemes en el part, infeccions, traumatismes físics, shocks emocionals, intoxicacions… fins tendències genètiques heretades dels nostres ancestres. La situació emocional que el pacient vivia en el moment de tenir el mal gest, l’accident, pot ser molt influent… Una cicatriu pot tenir una memòria emocional, una lesió també… i tots els processos següents són adaptacions. Perquè el cos està sempre ADAPTANT-SE. Ja hem dit que el símptoma és l’última fitxa de dòmino que ha caigut, però que les causes són en un altre lloc, i aquest lloc pot ser en un altre racó del cos i, molt sovint, en el món mental i emocional del pacient. L’osteòpata sap “llegir” i donar expressió i alliberament a aquestes memòries emocionals retingudes en el cos.
  • El pacient no és un ésser passiu que porta el seu cos a l’osteòpata, com qui porta el cotxe a reparar. Hi ha d’haver una presa de consciència en relació als possibles orígens del seu malestar. No hem de fer lectures miops del que ha passat. No hem de confondre els desencadenants amb les  causes del seu dolor o malestar. Un desencadenant pot ser haver-se ajupit per agafar  un bolígraf, la causa podria ser haver estat mal assegut abans durant moltes hores, no haver descansat prou, estar sota una pressió laboral, patir un problema afectiu amb la parella. La meva experiència és que quan hi ha una presa de consciència, la curació és molt més ràpida.
  • Un dolor és un intent del cos per solucionar una situació. És una decisió que pren el cos i és la millor solució que disposa en aquell moment. Si, com osteòpates, som capaços d’ajudar el cos, si podem crear-li una altra situació, donar-li altres eines, ell mateix  sabrà trobar la millor sortida al conflicte que viu. La mà de l’osteòpata es veu invariablement “atreta”, “imantada“ cap a la zona on hi ha un problema i allà és on ha de saber “estar” perquè el cos es reorganitzi. L’osteòpata és observador i col·laborador del procés que té lloc en el cos. Com deia R. Becker: “Només els teixits saben…“ que és una manera de dir que el propi cos et guia cap al problema i també cap a la solució.

Seguim els nostres principis terapèutics per cuidar del teu cos amb la màxima complicitat.
Confía en la nostra experiencia.

CONTACTA