BENVINGUT A CENTRE COS

El nostre cos parla. El que passa és que no sabem escoltar-lo i llavors crida: i ens fa mal.

És un organisme meravellós que té memòria i capacitat d’adaptació. S’adapta a totes les agressions físiques i emocionals fins que no pot i llavors apareix el símptoma, que és com la llum d’alarma que ens explica que hem de parar i posar remei a la situació.

La curació no és que el símptoma desaparegui, perquè això ho podem aconseguir provisionalment amb fàrmacs (necessaris però no suficients molts cops). La curació emergeix quan el cos recupera la seva capacitat d’adaptació, i això és el que busca l’osteopatia: ajustar el cos perquè ell mateix gestioni millor la lesió.

Gairebé sempre el dolor, el símptoma, és el final d’una cadena adaptativa de compensacions, i l’osteòpata ha de treballar sobre tot amb les “relacions”. Les relacions entre diferents segments del cos, entre vísceres i vertebres, entre postura global i zona local pertorbada, entre emocions viscudes i somatitzacions corporals. És quan el pacient i l’osteòpata prenem consciència d’aquestes relacions i quan la mà de l’osteòpata acompanya al cos en el seu camí de retorn a l’equilibri, que la llum d’alarma s’apaga.